2-1 Derrota al Ramón Sánchez-Pizjuán

Arribats a aquest punt de la competició, i si les coses van ajustades, es veuen i s’escolten crides a l’èpica, a la màgia, a la superstició. Comunió amb l’equip i l’esperit irreductible de no deixar-se doblegar. I amb aquesta flama al cor es va presentar l’Espanyol al Sánchez Pizjuán, ‘el manicomi’, tal com el van qualificar durant la setmana tant els jugadors com el tècnic local. En qualsevol cas, símptoma inequívoc que el partit d’aquesta tarda era dels grans, dels rellevants, dels que provoquen taquicàrdies.

Ambientàs de gala malgrat el diluvi de les hores prèvies. Nervis des del primer instant i sorpresa pel retard acumulat a l’inici perquè el VAR no funcionava. Uns minuts després, tot solucionat i a jugar. El Sevilla sortia a tota velocitat, com era de preveure, però el primer avís el va donar Romero.

Els minuts anaven passant i, entremig, Vargas va reclamar un penal per una caiguda dins l’àrea i Dmitrovic es va haver d’emprar a fons en una acció en què semblava que hi havia fora de joc en l’inici. Tot i això, la millor ocasió d’aquests 45 minuts la va protagonitzar Edu Expósito amb un xut des de fora de l’àrea que va fer lluir el porter local. Els minuts van anar transcorrent fins al descans amb més incertesa que encert i amb la sensació que els nervis atenallaven el cor i les cames.

Després del descans esperaven uns altres 45 minuts d’infart. Luis García va introduir Alexis i el xilè es va aprofitar d’una indecisió dins l’àrea per marcar i portar l’eufòria a la grada. Va durar uns segons. El que va trigar el VAR a determinar un clar fora de joc. I tornem-hi. I aleshores va arribar l’encert de Dolan, en una jugada de fe col·lectiva, primer per conduir la pilota, també per xutar i provocar el rebuig del porter i, en la continuació, tornar a disparar, aquesta vegada al fons de la xarxa. Inapel·lable. Quedava una eternitat per continuar patint i lluitant cada pam de terreny. Res estava sentenciat. Al contrari, tocava defensar l’escletxa mínima i aprofitar qualsevol aproximació a l’àrea local.

Castrín, que havia tingut una rematada clara uns minuts abans, no va fallar en la segona ocasió, igualant el partit i deixant-ho tot, una altra vegada, en taules. El tram final es va convertir en un intercanvi de cops constant, amb tots dos equips buscant el triomf fins que Akor Adams va aprofitar una acció a la frontal per marcar el 2-1 definitiu en ple afegit.

L’Espanyol va intentar reaccionar fins a l’últim sospir, reclamant fins i tot un possible penal sobre Calero en un desenllaç caòtic, però els punts es van acabar quedant a Nervión.